Més que un xef, una manera d’entendre la cuina des del respecte al producte i a les seves arrels.
Han passat vuit anys des que Moha Quach va entrar per primer cop a la cuina d’El Terrat. «Han canviat moltes coses», reconeix, mentre observa amb estima i emoció l’evolució del seu projecte. És la seva manera d’entendre la gastronomia i la història. Dos conceptes que mai no s’han separat, sinó que han caminat en paral·lel amb un únic objectiu: despullar l’ànima i posar en valor la terra.
L’ànima són les vivències. El record. L’herència. La terra és el pagès. El pescador. El petit productor. «Allò que t’ho dona tot».
Sis capítols, una sola direcció: la taula d’El Terrat.
«Si els romans van triar Tàrraco per establir-s’hi, deu ser per alguna cosa.»Moha Quach
Com si es tractés d’un mercant romà que recorre les costes de la península i del nord d’Àfrica, el vaixell d’El Terrat s’ha aturat en cada port per descobrir sabors, olors i textures ancestrals. La idea era clara: recuperar la cultura a través de la gastronomia.
El comensal ha acabat beneïnt la seva proposta: una simbiosi respectuosa de l’antiga cuina romana, la cuina tradicional catalana i les receptes del Rif. En la seva prestatgeria no hi pot faltar De Re Coquinaria (Apici): conèixer l’origen és conditio sine qua non per innovar.
El producte de proximitat s’ha erigit en un pilar insubstituïble. És la base d’una cuina elegant però sincera, sense extravagàncies ni productes exòtics: les hortalisses de Riudoms, el marisc de Sant Carles i les receptes de l’àvia. Pagesos i pescadors es mantenen com a herois d’aquesta història.
«Ser sostenible és ajudar la gent que manté el paisatge amb vida.»
